Va de somnis

Divendres passat vaig tenir dos somnis, sí, dos, i vull que quedin enregistrats perquè m'agraden molt les històries que s'hi conten en general. Pens que diuen molt d'una persona. Resulta que divendres vaig posar el despertador a les 9 del matí per aixecar-me més prest i així aprofitar el temps, però en el moment que havia de sortir del llit la peresa va poder més que jo. hehehe Per això em vaig tornar a adormir i vaig tenir la possibilitat de somniar dues vegades, una abans de les 9 i l'altra la segona vegada que em vaig despertar, que va ja ser sense el despertador, unes hores més tard.

En el primer somni havia conegut una al·lota d'una trentena d'anys. Els cabells eren rossos i una mica arrissats, els ulls marrons i tenia unes fesomies que m'eren familiars. Tenia més o menys la mateixa altura que jo i era prima. Record que estàvem molt aprop de la platja, possiblement era a Eivissa. Fins i tot m'atreviria a dir que estàvem dins una espècie de cova que s'obria a la platja. Nosaltres dos estàvem parlant però no sabria dir de què. Després l'escenari es va reubicar a un altre lloc de la platja. L'al·lota estava ara asseguda sobre l'arena, tenia els cabells una mica més llargs i més rossos i duia unes ulleres de sol de pantalla, d'aquelles que en diríem fashion. Jo m'hi vaig acostar i m'hi vaig asseure al costat esquerre. Amb el meu braç dret em recolzava sobre l'arena i amb l'altre braç li fregava una cama. Jo li deia coses i ella feia el gest d'estar escoltant-me però sense dir res. Sentia que m'agradava estar d'aquella manera amb ella. Però sense més ni manco aparegué un altre personatge a l'escena. Era un home alt i prim, de cabells curts i negres, vestit amb uns calçons llargs de color blanc. La meva amiga i jo estàvem quiets però com si ens parlàssim sense obrir la boca. Al cap d'una estona l'home se'n va anar i semblava enfadat, possiblement havia anat a la platja amb ella. Jo vaig seguir la seva trajectòria de fugida amb la meva mirada i en el fons em sabia greu que s'hagués pogut sentir desplaçat. Més tard, ella em va dir en to amistós que no ho tornàs a fer quan hi hagués altra gent devora, però jo tampoc no sabia gaire bé a què es referia. Va seguir dient-me que seguiríem sent amics, però que no ho tornàs a fer. Aquí s'acabà el primer somni.

En el segon somni jo apareixia devora la murada de Dalt Vila, a Eivissa. Estava en el carrer que puja des del Passeig de Vara de Rei fins al túnel que passa per davall el carrer que arriba al castell. Concretament em trobava davant la casa d'un amic meu. Però més que veure-hi aquesta casa, el que semblava és que hi havia un supermercat SYP, que en el món real se troba bastant més lluny. Algunes treballadores estaven defora esperant, vestides amb el seu uniforme blau i vermell. Una d'elles era una dona més gran que actualment treballa al SYP on solc anar a comprar quan visc a Eivissa. Si no record malament, li vaig preguntar per una altra companya que hi treballava, una amiga meva. O potser no li ho vaig demanar, però la qüestió és que vaig saber que aquella persona per qui jo estava preocupat ja no hi treballava. En aquell moment vaig sentir una gran desesperació. Volia tornar a parlar amb aquella persona i ja no hi era. Vaig anar-me'n, d'allí, per veure si la trobaria, però ni tan sols no sabia on vivia. Després em vaig trobar amb algú i vàrem estar parlant, però no en record els detalls. Vaig tornar a mirar el rellotge i vaig adonar-me que s'estava fent tard i que havia de tornar a l'institut. Tot el que va passar després va quedar molt difús, però potser vaig pensar que tornaria a cercar aquella amiga meva del supermercat més tard, quan jo acabàs les feines de l'institut. Aquí s'acabà aquest segon somni.

Tot el que us he contat és només producte de la meva imaginació onírica i he intentat expressar-ho de la manera com ho record. Els somnis són una cosa meravellosa en els quals es mescla una mica de tot: des de vivències pròpies, pensaments que hem tengut fins a temors que passin certes coses que no ens agradarien. En aquests dos somnis, tot això hi és present. Si us han agradat, la propera vegada que torni a "somniar", us el tornaré a escriure.