Ahir parlàvem de regular la freqüència cardíaca per tal d'aconseguir certs propòsits sobre el nostre cos. Segons el percentatge d'esforç que volíem dedicar a la nostra activitat, calculàvem un interval de freqüències cardíaques dins el qual ens podíem moure. Aquest càlcul no tenia en compte la nostra freqüència cardíaca basal. Per això, el fisiòleg Karvonen va definir la freqüència cardíaca de reserva com la diferència absoluta entre la FC màxima i la FC basal. Aleshores aplicava el percentatge d'esforç a la FC de reserva per tal de determinar quina freqüència cardíaca havia d'incrementar una persona sobre el seu nivell basal.
En altres paraules, la freqüència cardíaca a la qual una persona ha d'entrenar (FCE) es calcula com:
FCE = FCbasal + (FCmax - FCbasal)*(% de reserva funcional del cor)
És el que s'anomena equació de Karvonen i ja podeu endevinar què signifiquen les notacions que hem emprat. La reserva funcional del cor representa l'esforç que volem dedicar a una activitat i els nivells són els següents:
70% -> Treball aeròbic
80% -> Treball aeròbic-anaeròbic
90% -> Treball anaeròbic
En el cas d'una persona de 27 anys amb una FC basal de 60 bpm que vulgui realitzar treball aeròbic, la FC màxima són 193 bpm (que podem calcular amb una altra fórmula) i la seva FC de reserva és de 133 bpm. Aplicant un percentatge del 70% a la FC de reserva obtenim 93 bpm. Ho sumam al nivell basal i obtenim un resultat de 153 bpm. És a dir, aquest és el llindar màxim que aquesta persona no ha de sobrepassar si vol realitzar només treball aeròbic. Si ara volguéssim calcular el llindar per al treball anaeròbic, aplicaríem un 90% i obtendríem 180 bpm. Ho podeu calcular vosaltres mateixos!
Avui he tornat a sortir a córrer però tenint en compte l'interval d'entrenament de la meva freqüència cardíaca. Corrent durant 51 minuts, he fet una mitjana de 151 bpm i la màxima que he assolit ha estat de 164 bpm. El consum energètic ha estat menor que ahir: només 694 calories. He fet càlculs i sembla que he treballat a un 68% de la reserva funcional del meu cor i amb un màxim d'un 78%. És a dir, que el meu treball avui ha estat sobretot aeròbic, que és el que realment volia.
Ara que puc donar un sentit a la meva freqüència cardíaca, córrer s'ha convertit en una activitat molt més interessant que abans. Una altra vegada les matemàtiques són presents fins i tot a les situacions més usuals de la vida quotidiana, com ara córrer.
Per a més informació sobre l'equació de Karvonen podeu consultar les següents pàgines: el Judo Ucevista, Juancho Correlon, Polar Chile o fins i tot el mateix Google. Si voleu informació complementària sobre la pràctica d'activitats físiques, podeu visitar la Revista d'Educació Física que m'he trobat al web. Concretament, els articles que tenen publicats són: 7, 8, 9, 10, 11 i 12. La resta, els podeu sol·licitar si entrau al web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)

1 comentari(s):
Quina diferència hi ha entre el treball aeròbic i l'anaeròbic?
Publica un comentari