Dos anys de blocs

He estat mirant els meus blocs i puc dir que ja duc més de dos anys escrivint a internet. De fet, hi duc molt més temps, però els registres més antics que he trobat daten de dia 9 d'abril. Encara que vaig començar a escriure una mica abans, no puc dir amb seguretat quan va ser el primer moment que vaig escriure abans del 9 d'abril de 2004. Així, agaf aquesta data perquè va ser quan vaig iniciar-me amb la meva primera foto i el meu primer text amb la clara intenció de fer-los públics, a www.fotolog.net/veler. Després, vaig descobrir els blocs i dia 6 de març de 2005 vaig començar a publicar la meva primera anotació en el meu bloc, a veler.blogspot.com.

Durant tot aquest temps, els meus dos blocs, tant el fotolog com el blogger, han estat un reflex de la meva vida. Només han estat la projecció que jo he volgut publicar de la meva vida, però al cap i a la fi això és millor que no tenir res. Si els pegau una llegida podreu veure grans esdeveniments que han marcat la meva vida, com ara sopars, festes, excursions, viatges, trobades amb amics, experiències, preocupacions, mals i bons dies, activitats diverses i un llarg etcètera. Només alguns saben què s'hi amaga darrere cada un dels textos, és a dir, tot el context de les situacions que s'hi descriuen i el per què de les paraules. És millor així. Si teniu la sort d'haver compartit aquell moment amb mi, ho entendreu perfectament. Si no la teniu, doncs no us preocupeu, que no us perdeu res.

Des del principi, la meva intenció ha estat que la gent llegís els meus textos. Fins i tot vaig aprendre que el millor dels textos eren els comentaris que deixava la gent i per això vaig esforçar-me a demanar comentaris. És una gran satisfacció veure que t'escriuen coses annexes al teu text. Semblant a un llibre de visites, però molt millor, perquè el comentari sol ajustar-se a una cosa que has escrit.

Fa uns mesos vaig guanyar-me una persona més que es llegia el meu bloc i m'agradaria que seguís llegint-lo, a pesar de tots els entrebancs que pugui haver-hi ara mateix. Naturalment que escric per a tothom, però em fa molta il·lusió que ho llegesqui aquesta persona i m'hi deixi les seves impressions. Sé que quan m'hagi d'escriure ho farà de manera anònima. Per mi, perfecte, tot i que m'agradaria que tots deixàssiu el vostre nom quan comentau.

Ja sabeu que només es pot equivocar aquell que més xerra. I això ha passat durant aquests dos anys. Equivocacions, errors i ficades de pota han cobert els meus dos blocs, però no passa res. Dels errors s'aprèn, les equivocacions es corregeixen i les ficades de pota són per a disculpar-se... És una manera de dir-ho. Encara que en algunes ocasions m'hagi sentit a punt de tirar la tovallola, crec que ha valgut la pena arribar fins aquí i ara cal seguir.

Per a aquesta lectora tan especial i per a tots vosaltres, endavant!!!