Una nota fatídica

Capítols anteriors:
----
1. Una nit amb en Vidal - 3 de gener
2. La gran estrella - 3 de gener
3. La primera besada d'en Vidal - 7 de gener
4. Siguem amics - 2 de febrer
5. Desencís - 11 de febrer
6. La moixa Grisa d'en Robert - 19 de febrer
7. Una gran bogeria - 7 de maig
8. Una carta per a la posteritat - 15 de maig
9. Explosió de la supernova - 3 de juny
10. L'experiència de n'Eva - 4 de juliol
11. Les mentides i la sinceritat - 26 de juliol
12. Fent voltes amb na Romina - 29 de juliol


Capítol 13. Una nota fatídica


Mentre dinava, es va posar a pensar què faria l'horabaixa. Tenia molta feina, però segur que trobaria un buit per als seus amics. El dinar estava molt bo. Va encendre la televisió i va veure les notícies. Sempre deien el mateix: informació de robatoris, assassinats, política i futbol. Bastava mirar-les una estona per acabar pensant que el món va molt malament i només podem esperar que un dia ens toqui a nosaltres el patiment. Va decidir aturar l'aparell i anar a seure a l'entrada de casa seva, sobre l'escala. Quina tranquil·litat, pensava. Tenir un jardí davant casa seva i poder estirar les cames era una cosa que molta gent li envejaria. S'hi estaria una estona per pair el dinar i després seguiria amb la seva feina.

Va tornar a llegir aquell missatge, paraula per paraula perquè no se li escapàs res. Va reflexionar una estona i se'l va tornar a llegir. Cada vegada pensava... "No pot esser". Com més se'l mirava, més estava convençut que l'havien escrit dues persones. Allò no podia esser escrit per una sola persona.

No va voler contestar-li el missatge, sinó que es va esperar perquè es connectàs. Al cap i a la fi, era de l'opinió que és millor deixar parlar la gent i que la falta de comunicació és el principal problema que les relacions entre persones no funcionin. Per això, i per molt que pogués costar-li, s'esperaria que ella es connectàs. Ara estava molt més tranquil i podia parlar amb qui fos. Tanta sort que no havien parlat tot d'una, just després de llegir la nota, ja que ella se n'hauria duit la pitjor descàrrega emocional, bruta i improductiva que una persona pot llençar contra una altra. La descàrrega que s'havia fet contra si mateix havia servit per tranquil·litzar-lo.