L'experiència de n'Eva

------
Capítols anteriors:
1. Una nit amb en Vidal - 3 de gener
2. La gran estrella - 3 de gener
3. La primera besada d'en Vidal - 7 de gener
4. Siguem amics - 2 de febrer
5. Desencís - 11 de febrer
6. La moixa Grisa d'en Robert - 19 de febrer
7. Una gran bogeria - 7 de maig
8. Una carta per a la posteritat - 15 de maig
9. Explosió de la supernova - 3 de juny
------

Potser ja us hagin contat la història que estau a punt de llegir. N'haureu sentit de semblants, però cap no és la història que va sentir en Vidal. Així, doncs, posau-vos còmodes i començau a llegir.

N'Eva és una amiga d'en Vidal. Una gran amiga, com diria ell. Una persona amb qui podia confiar. I una dona atractiva, amb un cos i una figura que podien envejar moltes altres dones i que podia ser motiu de moltes fantasies. Es varen conèixer un dia a la feina i des d'aleshores no varen deixar de contar-se coses, des de les més banals o impersonals fins a les més importants o personals. Tant era el tema de conversa, ells dos sempre trobaven els punts comuns.

Un dia, mentre estaven asseguts a la terrassa d'un bar, n'Eva li va confessar una cosa. Dir-ho no va ser gens difícil. Al contrari, n'Eva ho va dir amb tota naturalitat mentre anava seguint el fil de la conversa. Era molt simple: li agradaven les dones. Havia estat amb un home feia molt de temps, això en Vidal ho sabia, però més envant havia descobert que preferia l'amor d'una dona. Això, en Vidal també s'ho havia imaginat. Era una d'aquelles coses que no saps, que t'ho han de dir en persona per estar-ne segur, però que algú li havia insinuat. Des del dia que s'ho va pensar, en Vidal no podia treure-se-la del seu cap imaginant-se-la fent tot tipus de coses, cada una més interessant. Ara que n'Eva li ho contava, ja no sentia l'excitació de les seves fantasies, sinó que ho escoltava com podia estar escoltant qualsevol relat menys sexual.

Des d'aquella conversa al bar, les coses seguiren com abans. De fet, no hi havia motius perquè canviassin. Cadascú té els seus gustos i les seves preferències, encara que hi hagi gent que no ho vulgui acceptar. Tenint les coses clares, n'Eva i en Vidal seguien parlant dia a dia de qualsevol tema. Fins i tot, ara n'Eva se sentia més segura per contar-li coses de les relacions entre dones i de tot tipus de qüestions sobre sexualitat.

Asseguts un altre dia al mateix bar, n'Eva va aprofitar per contar-li una experiència que havia tengut feia poc temps. Estaven ella i una amiga seva passejant per una ciutat prou coneguda i entraren a un bar d'ambient bastant concorregut. S'assegueren a la barra i es demanaren uns gin-tònics. La cambrera els va fer l'ullet i les va convidar a uns xupitos. N'Eva, com qualsevol persona que no està acostumada a beure alcohol, va començar a sentir-se lliure. Les coses se li tornaven relatives, qüestionables.

L'amiga d'Eva li agafà les mans i les besà. Dues dones que hi havia per allí ho vegeren i s'hi acostaren. També li agafaren les mans i les besaren, com si estassin jugant a algun joc. Després foren els braços, des de la mà i pujant fins a les espatlles. Besades innocents, que intentaven recórrer tot el cos. N'Eva se sentia flotant dins aquell ambient tan amorós. L'amiga la besà a la boca. I després anaren besant-li la boca també les altres companyes. Semblava mentida la desinhibició que provocaven uns xupitos que només la cambrera sabia què tenien. Varen estar dos minuts besant-se i morrejant-se entre elles. I com que l'amiga es va engelosir, agafà n'Eva pel braç i se l'emportà fora del bar. Així posava final a una experiència que hauria pogut acabar d'una altra manera, potser més interessant per a n'Eva però també més problemàtica per a la seva amiga.

Aquesta fou la primera de moltes històries que n'Eva li anà contant, a en Vidal, a mesura que passaven les setmanes. En Vidal estava meravellat per tot el que sentia, ja que la sola idea de tenir dues dones tocant-se ja era prou excitant. Sabia que qualsevol home s'hauria fet palles només d'imaginar-s'ho. Ell, en canvi, es limitava a escoltar-la i ho veia una cosa ben natural. Se sentia molt apreciat perquè n'Eva li depositava tota aquella confiança.