Absència

Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.

-- Pablo Neruda


Així acaba el poema XV del poeta Pablo Neruda. De vegades les paraules sobren perquè hi ha altres senyals que parlen molt més.

Altres vegades, quan les paraules són el mitjà fonamental d'expressió, no convé que faltin ja que no poden ser substituïdes. Així, per exemple, què passaria si en aquest bloc esborràssim totes les paraules? A mi, em resultaria molt difícil comunicar-me. Potser aprendria a fer-ho d'una altra manera, amb imatges, amb sons mp3 penjats o alguna altra manera. A la missatgeria instantània, com ara el MSN o el Jabber, passa tres quarts del mateix.

Us heu plantejat mai la situació d'estar absents a la xarxa? M'explicaré... Dic estar perquè una vegada deixes empremta a la xarxa ja s'hi queda per sempre. I dic absents perquè, tot i haver deixat empremta, no la canviaríeu. Què passaria si algun dia heu de deixar la xarxa? No em referesc a deixar-la per un temps, sinó per sempre. Què en pensarien els lectors del vostre bloc o els contactes del vostre MSN? Se n'adonarien, del que realment està passant? Els importaria? Si un dia em passàs alguna cosa, com ho sabríeu que jo no tornaria a estar present? Només són reflexions que sorgeixen de l'experiència de viure i emprar la xarxa cada dia. A la gran majoria segur que els passaríeu desapercebuts, però per a algunes persones segur que no.

Podria entretenir-me a comptar les persones que han anat desapareixent, que han quedat absents a la xarxa, però no serviria de gaire. Algunes d'elles han estat més importants. Cada vegada que ha passat, m'he quedat amb la tristor de no saber què els havia passat. Després la tristor s'ha convertit en oblit. I tanta sort, perquè si no, no podríem viure com cal.

El dia que tornin a parlar serà una gran alegria...