Una carta per a la posteritat

------
Capítols anteriors:
1. Una nit amb en Vidal
2. La gran estrella
3. La primera besada d'en Vidal
4. Siguem amics
5. Desencís
6. La moixa Grisa d'en Robert
7. Una gran bogeria
------

En els capítols anteriors hem pogut llegir diversos episodis de la vida d'en Vidal, gairebé mai en sentit progressiu, sinó avançant i retrocedint en el temps. Aquesta vegada descobrirem per primera vegada l'adolescència d'en Vidal, una edat difícil en què s'encaterinà d'una al·lota que l'atreia i descobrí que les coses no eren com ell hauria volgut. En Vidal li escrigué una carta poc després d'acabar el curs i li contà algunes coses molt íntimes. Vegem-ho i que després cadascú interpreti allò que vulgui.

Palma, 23 i 24 de juny

Estimada amiga Maria:

Avui, 23 de juny a les 19:15 cap endavant, m’he vist com "obligat" per mi mateix a escriure't aquesta carta, primer amb l'ordinador (Write) i després passada a mà (no tenc impressora i ara no vull utilitzar la de cap amic), esperant que la llegesquis sercera (ja sé que és un poc llarga), tota d'un pic (no serveix llegir una carta per capítols, així que si tens altres feines, llegeix la carta a un altre moment), detingudament, sense la companyia de ningú (inclosos els teus millors amics i les teves millors amigues) i sense enfadar-te. Igualment, m'agradaria que ningú més que tu no conegués el contingut de la carta.

Avui et contaré el que t'he volgut contar durant tot el curs, 2n B, i que no he fet fins ara, que ha acabat el curs, perquè no decresquessin les teves ganes d'estudiar. Aquesta serà la tercera vegada que intent contar-t'ho.

La primera va ser dia 12 de maig, un dia que ja no em podia aguantar, sí, el dia que us n'anàreu a Valldemossa i que, per això, no vaig poder contar-t’ho. La segona, dia 21 de juny, el dia que vaig venir a casa teva (la feinada que em va dur trobar-ho!) i que no vaig tenir coratge per dir res: supòs que degueres endevinar que venia per qualque cosa, sinó no me n'hagués anat sense demanar res, més que el nom del teu germà. I la tercera serà aquesta, que crec que serà dia 24 de juny, quan llegesquis la carta.

L'únic que et vull dir és que durant tot el curs has estat una bona amiga (no voldria equivocar-me): resumint, m'agrades, i no dic "t'estim" perquè ho trob massa fort en aquests moments (el teu nuvi es posaria gelós).

Avui, 23 de juny, t'he telefonat i tu mateixa m'has dit que tenies nuvi: és això, que m’ha empès a escriure't una carta. M’has deixat de pedra, però esper haver-ho pogut dissimular una mica. No em pensava mai que en tenguessis cap. Després de reflexionar una mica, he vist que sempre he estat i seré un beneit, més ben dit, un ingenu, que es deixa enganyar per tot el que l'enrevolta. Esper que t'ho passis molt bé amb el teu nuvi, que us divertiu molt, que més endavant tengueu molts de fills i que, sobretot, no us divorcieu. No et preocupis per mi, perquè amb dos o tres dies i quatre o cinc engataments no pot ser mai que no se m'oblidi tot.

T'he de dir que és, també, la tercera vegada que he estat enamorat i que no ha estat fins ara que he descobert l'amor (el sexe no hi té res a veure), encara que no correspost. La primera vegada (jo devia tenir 12 o 13 anys, no n'estic del tot segur: un amor d'infància) va ser d'una amiga teva: jo, ingenu i confiant sempre en els consells dels meus amics d'aula, que no són els mateixos que tenc ara, vaig demanar-li davant tothom si m'estimava, i, un altre cop confiant en els meus “bons” companys, vaig creure que sí, quan en realitat era que no, ja que ella més tard em va aclarir que no m'estimava perquè estava massa gras (ja t'ho vaig dir, dia 12 de juny, el dia que férem l'examen d'història, que jo havia estat el més gras de tota la classe i havia aprimat a força d'estudiar): si saps qui és, li pots demanar a ella mateixa la seva versió (per veure si coincideixen), però sense dir-li que jo t'he contat tot això (crec que encara està enfadada amb mi). De la segona vegada que vaig estar enamorat m'estim més no recordar-me'n, jo només pensava en el sexe. I la tercera ha estat aquesta, de tu: un amor impossible (he fet tard).

M'havies arribat a fer creure (almenys així ho pensava) que t’agradava i, fins i tot, que em volies posar gelós: amb un de tercer o COU (el teu nuvi?), un de 2n A, dos de 2n B... I encara no sé (estic en dubte) per què vas venir, dia 12 de juny, a demanar-me dubtes d'història i no me'n vares demanar cap, ben al contrari, vares explicar-me moltes coses que jo no sabia.

D'ençà del 3 del 3 del 94 (sortida de Sonic 3) tot han estat tresos a la meva vida (és perquè tothom s’ho fa venir bé). També resulta una casualitat que fossis el número 3 a la llista (un altre cop més tresos): no sóc supersticiós i, de fet, no m'hi vaig fixar fins tard.

Supòs que tothom ja es deu haver temut que estava enamorat de tu (crec que val més que no): ho dic perquè en Robert, sense hever-li-ho dit, m'ho va endevinar. A la nostra aula, no sóc l'únic a qui agrades: m'he temut que n'hi ha un parell a qui també agrades (potser porquè ets l'al·lota que està més bona de tot l'institut, inclús més que ses de COU: no sabem pensar més que en el sexe), però jo no m'hi he de ficar, perquè per ventura m'equivoc.

Ara vénen tres mesos de vacances. Aprofita'ls i passa-t'ho el més bé que puguis amb el teu nuvi, perquè llavors comença tercer i, com que és molt més difícil que segon, el temps per passar-lo llavors amb ell et serà just. El teu nuvi i tu ho deveu dur molt bé, per haver estat junts dos anys i mig. Però hi ha una paradoxa: si tens nuvi, com és que no el veig mai amb tu? (tota una casualitat).

Mentrestant, jo passaré aquests tres mesos estudiant pel meu compte el que crec que hauríem d'haver fet aquest any a informàtica: programar en llenguatge assemblador (conegut en anglès com Assembler) i per això m'he hagut de llegir en sis dies un llibre que tractava d'aquest tema amb més de 840 pàgines. Un amic meu, en Josep, i jo tenim pensat de programar un videojoc en aquest llenguatge per enviar-lo a un concurs. Ben aviat, al novembre, podràs veure publicat el nostre videojoc (si guanyam) a la revista PC-World. I com a darrera cosa que faré aquest estiu serà repassar el que hem donat enguany (a segon) i mirar què tenim per tercer (t’ho recoman). Tot aixó, n'estic seguríssim, servirà per oblidar-me del present que estic vivint ara. Tranquil·la, tot això serà molt, molt divertit per a mi. Ja estic acostumat a tenir una vida desgraciada en l'amor: m'ho pensaré més de dues vegades abans d’enamorar-me. La vida és així: ens matam fent feina i no aconseguim (aparentment) res. Però tot es fa per amor: en Xesc de literatura ens ho va ben demostrar.

Només voldria que continuàssim essent amics com abans. Et promet que no et tornaré a molestar mai més (perdona’m si ho he fet). I intentaré oblidar-me del que ha passat, no fer-te mala cara (que em costarà) i ajudar-te en tot el que vulguis, perquè qui en té la culpa sóc jo (no em privis d’esser almenys amic teu).

Dia 7 de juliol, he d'anar a l’institut i esper que ens vegem. Si m'has de matar o pegar, tens el meu permís.

Et donaré un consell: no et fiïs mai de cap al·lot, perquè en l'únic que pensaran serà en dur-te al llit: tots els al·lots som tots uns porcs, que només pensam en putes i bergantes (no va per tu). A partir dels setze anys cap amunt tots els al·lots ens tornam uns creguts.

El darrer favor que et deman és que em deixis conèixer el teu nuvi, que encara no l'he vist (per casualitat, es diu Jaume?: ho dic perquè a la nostra aula hi havia una taula on hi havia inscrit: "Maria i Jaume"). Després de tot això, no insistiré més. Que t'ho passis bé.

Adéu.

Vidal, un amic

P.S.: Ara pots fer el que vulguis amb la carta (cremar-la, guardar-la, fer-la bocinets petits), sempre i quan no la vegi ningú. Acab d’escriure la carta dia 24 de juny al migdia (±13:15) i esper tenir folis suficients per passar-la a mà.