Són les paraules l'energia del llenguatge
la gramàtica, el seu motor
Per cada sotrac que passes s'esdevé un error
Però passa a passa, al teu projecte rets homenatge
dimarts, maig 23, 2006
Símil de la vida
Aquí teniu un poema que vull dedicar a una gran amiga meva. L'escric pel fet d'apreciar-me-la molt i perquè sense ella no hauria estat possible.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari(s):
Hola!
Ostres tu, quin poema més curt i més extrany...m'agrada. Et Felicito Joan, ets molt bo en molts àmbits..olé!
T'avis que potser un dia te desafii a escriure un altre...a veure qui és millor. :P
Ànims i molta sort!
Publica un comentari